Poc compromís amb la comunicació de la ciència en el seminari sobre comunicació de la ciència

2009/11/20 Carton Virto, Eider - Elhuyar Zientzia

• Azokak, biltzarrak
• Elhuyarren berriak

La incomprensió entre periodistes i científics és un tema recurrent en totes les jornades, congressos i seminaris sobre comunicació científica, i el dimecres no va ser una excepció. Els arguments són coneguts. Els periodistes impregnen les notícies relacionades amb la ciència, la salut, el medi ambient, la senzillesa, el sensacionalisme. Volen títols, afirmacions rodones. I la ciència no pot oferir-ho. Són preguntes científiques, dubtes, inseguretat total, complexitat... No obstant això, els periodistes necessiten urgentment opinions, valoracions i els científics necessiten temps per a llegir, comprendre i contrastar la informació. A més, estan plens de treball, no tenen molt temps per a oferir comunicacions. I sí, la comunicació és important, però no es reconeix ni pels superiors ni pels companys. I després el periodista posarà en la seva boca paraules que el científic no ha dit...

Com hem dit, el debat és clàssic i també arguments. I no són mentida. Els mitjans de comunicació tenen una gran capacitat d'influència en la societat i, com perceben una qüestió, poden sorgir tendències diferents. O pot convertir-se en una qüestió prioritària sense tanta rellevància científica o metgessa. I també deformar. Com a últim exemple tenim la grip A, però en el seminari es van comentar altres casos paradigmàtics com la vacuna contra el càncer de coll d'úter.

En el seminari es va posar l'accent en la necessitat de periodistes científics qualificats que tractin bé la documentació, que comprenguin el que compten i el seu context. Efectivament. Però no sols això.

A més de periodistes científics, necessitem científics compromesos amb la comunicació que diguin "això no és així" davant els excessos o mentides de les notícies científiques. Els que prendran la paraula, que no els donarà gens d'interès. És un treball dur. Perquè és molt més fàcil que el raonament científic obrir una mentida, una idea sensacionalista, una notícia amb toc de conspiració, una alarma... Per a no repetir la de la grip A, aquí està l'accelerador LHC, i el risc de crear un forat negre que ens devora a tots. Aquesta idea s'ha estès a bitlla-bitlla i el CERN ha elaborat un informe enorme per a desmentir-lo i posar en el seu lloc el fantasma del risc. I no obstant això, un grup que s'ha autodenominat ConCERNed (Committee on CERN Experimental Dangers) vol denunciar davant les Nacions Unides el LHC perquè amenaça la vida en la Terra i, per tant, va en contra dels drets humans. Més a prop, en el mateix País Basc, els sistemes Wi-Fi estan ara en conflicte i estem sentint horribles problemes.

Davant aquestes situacions increïbles, és legítim que els científics no vulguin participar en el debat. És exhaurible i els mitjans de comunicació no ajuden massa sovint. Hi ha tendència, per exemple, a pensar que l'equilibri és del 50%; a posar d'enfront d'un Wi-Fi i un expert en ones electromagnètiques, a negar que el canvi climàtic s'està produint i a un altre que no el nega… sigui com sigui el consens científic i la credibilitat. Però, per si de cas, els científics que aporten una visió científica són imprescindibles en els mitjans de comunicació. Si no, és festiu. Els de sempre ocuparan l'espai.

Per descomptat, ningú pot ser obligat a participar, però estàvem en un seminari sobre comunicació científica i no esperàvem menys dels ponents. No va ser aquest el missatge principal. Van parlar de la importància del tema, però en massa ocasions van tirar la pedra a la teulada d'uns altres. Però nosaltres tampoc volem caure en meres crítiques. La Fundació Elhuyar porta més de 30 anys comunicant ciència. Volem estendre la ciència i la tecnologia a tots els públics i en tots els formats, el pensament crític i científic, i durant tants anys hem passat necessàriament per aquesta fase de debat. Entre altres, en els seminaris que organitza anualment el Laboratori Elhuyar de Cultura Científica. I si hem après alguna cosa ha estat la necessitat de científics i periodistes. En Elhuyar hem apostat per aquest model, amb el que comptem amb un equip de 20 persones de persones periodistes i científiques d'estudi. Són periodistes científics o científics que volen fer un periodisme científic seriós i compromès. Quan la preocupació i l'interès per la comunicació científica estan en auge, només podem expressar la nostra alegria i posar la nostra experiència al servei dels altres.

*Eider Carton Directora de la revista Elhuyar Zientzia eta Teknologia